És un dels ciberatacs més freqüents i efectius, són correus electrònics que imiten o suplanten la identitat d’una persona o empresa de confiança per aconseguir informació confidencial i compromesa de l’usuari.
En aquest correu us volem informar concretament del pishing que aprofita el correu electrònic corporatiu compromès (Business E-mail Compromise) per cometre frau. Sobretot es veuen afectades les empreses que fan transferències bancàries.
Un exemple s’entén millor
L’empresa A envia un correu des d’ empresaA@empresaA.cat amb una comanda a l’empresa B, al correu empresaB@empresaB.cat. És una comanda que fan mensualment.
Els hackers tenen la contrasenya del correu empresaA@empresaA.cat pel que poden veure aquest correu amb la comanda.
Quan l’empresa B contesta al correu amb la factura corresponent, els hackers, per exemple, envien a la carpeta d’spam la resposta del correu i envien un altre correu on han canviat el compte corrent indicat a la factura.
Així, si l’empresa A fa la transferència, ho fa a un compte de corrent que no correspon a l’empresa B.
Com els pots detectar?
Fixa’t en el remitent. Encara que el correu pugui semblar igual, segurament hi ha algun petit canvi (empresaB@empresaB.cf en lloc de empresaB@empresaB.cat)
El cos de text conté errors gramaticals?
El remitent escriu en una llengua que no és l’habitual?
Et diuen que necessiten una resposta urgent?
T’avisen d’un canvi de número de compte degut a un problema amb el banc?
> Contacta directament amb l’empresa per confirmar-ho
Què puc fer si em passa?
Truca a l’entitat bancària per revertir la transferència si és possible
Posat en contacte amb la teva empresa de hosting per saber si tens algún correu compromès
Escaneja l’ordinador amb l’antivirus i canvia la contrasenya del correu
L’època de Nadal, a part de turrons i regals, també és època de vacances i horaris especials per a moltes empreses.
Això vol dir modificar programacions i activar locucions per a les empreses que tenen contractada la telefonia amb nosaltres.
Tant les centraletes al núvol com les centraletes físiques permeten gran flexibilitat en la programació d’horaris i altres especificacions que s’adapten a les necessitats de cada empresa, ja sigui menú d’opcions, contestador o marcació directe d’una extensió.
Hem redactat una petita guia orientativa dels diferents tipus de locucions, quan s’activen i alguns exemples que creiem que us pot servir d’ajuda.
La majoria d’empreses tenen tres tipus de locucions diferents:
1. Locució de benvinguda
2. Locució de fora d’horari
3. Locució de tancat per vacances o festiu
Altres opcions:
1. Locució d’horari especial
2. Locució de línies ocupades
3. Marcació directe d’extensió
4. Menú d’opcions
Les principals
1. Locució de benvinguda: és la locució que sona dins l’horari de l’empresa en què hi ha atenció telefònica.
Alguns exemples:
– Hola, ha trucat a [nom de l’empresa], esperi, en breus moments atendrem la seva trucada.
– Benvingut a [nom de l’empresa], en breus moments l’atendrem.
La locució de benvinguda també pot servir per donar informació sobre l’empresa, com la pàgina web, o l’horari d’atenció al client.
2. Locució de fora d’horari: és la locució que sona fora de l’horari de l’empresa.
Alguns exemples:
– Gràcies per trucar a [nom de l’empresa], el nostre horari d’atenció és de [horari d’obertura]
– Hola, has trucat a [nom de l’empresa], el nostre horari és de [horari d’obertura]
A més, la locució de fora d’horari us pot servir per informar sobre si hi ha telèfon d’urgències, whatsapp o correu on us puguin contactar fora de l’horari.
També heu de tenir en compte si voleu el contestador activat o no. En el cas que estigui activat, la locució de fora d’horari ha d’indicar que teniu contestador.
Alguns exemples:
– Pots deixar-nos un missatge indicant el nom i el número de telèfon.
– Si ho prefereixes, pots deixar un missatge amb el teu nom i número de telèfon i ens posarem en contacte amb vostè.
3. Locució de tancat per vacances o festiu: és la locució que indica que l’empresa està de vacances o tancat per dia festiu, sona els dies que l’empresa està de vacances.
Alguns exemples:
– Gràcies per trucar a [nom de l’empresa]. Estem tancats per vacances. Tornarem el dia [data d’obertura]
– Hola, has trucat a [nom de l’empresa]. Del [dia] al [dia] estem tancats per vacances.
– Hola, has trucat a [nom de l’empresa], avui estem tancats per festiu.
Aquesta locució també us pot servir per deixar altres instruccions de contracte pels clients, si poden escriure-us per correu, per exemple, o si hi ha contestador on puguin deixar el seu missatge.
**Normalment la locució de vacances sona només els dies que esteu tancats. És a dir, si tanqueu del dilluns 3 de gener al divendres 14 de gener la locució de vacances ha de sonar aquests dies. A partir del dissabte 15 de gener (si feu horari de dilluns a divendres) sonarà la locució de fora d’horari fins el dilluns 17 de gener quan s’activarà la locució de benvinguda a partir de l’hora d’obertura.
Altres tipus de locucions
1. Locució d’horari especial: quan l’empresa fa un horari fora de l’habitual (per exemple, horari d’estiu, 24 de desembre o 31 de desembre).
Alguns exemples:
– Hola, ha trucat a [nom de l’empresa], avui el nostre horari és [horari]
– Benvingut a [nom de l’empresa], avui excepcionalment el nostre horari és [horari]
2. Locució de línies ocupades: quan les línies estan ocupades i no es pot atendre la trucada. Amb aquesta locució és important indicar al client si ha d’esperar, la trucada segueix, o si ha de trucar més tard, la trucada es penja.
Alguns exemples:
– Les nostres línies estan ocupades, esperi, en breus moments l’atendrem.
– Les nostres línies estan ocupades, torni a trucar passats uns minuts.
Altres opcions
3. Marcació directe d’extensió: permet que si un client sap el número d’extensió pugui trucar-hi directament.
Es pot informar d’aquesta opció a la locució de benvinguda o fora d’horari.
La marcació d’extensió directe fora d’horari pot servir, per exemple, si teniu un horari d’atenció al client però hi ha gent a l’oficina fora d’aquest horari que espera una trucada externa.
4. Menú d’opcions: informació dels departaments de l’empresa identificats amb números que internament fan sonar les extensions directes de cada departament.
Les empreses que tenen departaments normalment informen a la locució de benvinguda dels diferents departaments perquè el client pugui marcar l’opció amb la que vol parlar.
Per exemple:
– Locució de benvinguda + Si vol parlar amb [departament] marqui 1, si vol parlar amb [departament] marqui 2, si vol parlar amb [departament] marqui 3.
A més, des de GRN us podem oferir l’opció d’activar o desactivar una locució des de l’oficina. Podem habilitar un botó del terminal perquè puguis activar o desactivar una locució si tens, per exemple, horari flexible.
S’adapten aquestes locucions al que necessita la teva empresa? N’hi trobes a faltar algun tipus?
Les centraletes físiques i al núvol que oferim a GRN permeten gran flexibilitat en les programacions que s’adapten a les necessitats de cada empresa. Demana’ns més informació a info@grn.cat o al 972 230000
La Debian 11, batejada com a Bullseye, ja està disponible des de mitjans d’agost
La Debian 11 ha actualitzat el 72% dels paquets, això suposa 59.551 paquets: 11.294 nous, 42.821 actualitzats i 9.519 eliminats. En destaquem les noves versions:
Paquet
Versió 10 (Buster)
Versió 11 (Bullseye)
Apache
2.4.38
2.4.48
BIND Servidor DNS
9.11
9.16
Cryptsetup
2.1
2.3
Dovecot MTA
2.3.4
2.3.13
Emacs
26.1
27.1
Exim
4.92
4.94
GIMP
2.10.8
2.10.22
GnuPG
2.2.12
2.2.27
Inkscape
0.92.4
1.0.2
Biblioteca de C de GNU
2.28
2.31
Lighttpd
1.4.53
1.4.59
Imatge del nucli de Linux
sèrie 4.19
sèrie 5.10
LLVM/Clang toolchain
6.0.1 i 7.0.1 (per omissió)
9.0.1 i 11.0.1 (per omissió)
MariaDB
10.3
10.5
Nginx
1.14
1.18
OpenJDK
11
11
OpenSSH
7.9p1
8.4p1
Perl
5.28
5.32
PHP
7.3
7.4
Postfix MTA
3.4
3.5
PostgreSQL
11
13
Python 3
3.7.3
3.9.1
Rustc
1.41 (1.34 per armel)
1.48
Samba
4.9
4.13
Vim
8.1
8.2
La nova Debian 11 rebrà suport fins l’any 2026 ; la Debian 10 fins el 2024.
Aquesta Debian fa honor a Bullseye, el cavall que apareix a les tres últimes pel·lícules de Toy Story. La tradició continua amb el Bookworm per a la Debian 12 i Trixie per la Debian 13, que encara no s’han publicat.
Debian 9 “stretch”
Debian 10 “buster“
A GRN utilitzem Debian en els nostres servidors i som mirror oficial debian.grn.cat
«Internet pica a les portes de Girona», així informava el 25 de juny de 1995 el diari El Punt l’inici de GRN Serveis Telemàtics. GRN era aleshores el primer node privat d’accés a internet a les comarques gironines. A la Universitat de Girona existia, com a part de la xarxa estatal RedIris, una connexió de 9,600 bits per segon.
En aquells moments s’oferia correu electrònic i una hora diària de connexió a Internet per 2,500 pessetes d’entrada i 2,500 pessetes mensuals (uns 15€).
Infraestructura d’arrencada
La infraestructura consistia en una BBS Galacticomm amb 14 mòdems de 14.4kbps que es connectaven a un Linux Slackware per fer de pasarel·la a Internet. La sortida es feia a través d’una FrameRelay de 64Kbps de Telefònica amb 256 adreces IP cedides.
La primera màquina Linux es va batejar com a T800, tribut a Terminator.
Connexió d’un mòdem dels anys 1998-99
La nostra història va estretament lligada al sistema operatiu Linux
De ciència ficció és com alguns veien aquells primers anys d’internet, així ho escribía el setembre d’aquell mateix any el Diari de Girona: «Malgrat que alguns puguin pensar que això encara és ciència ficció, molts altres pensen que en un curt termini de temps la connexió a la xarxa serà una eina tan essencial com ho és, a l’actualitat, el telèfon».
Aquest nou servei per a empreses i particulars va suposar reduïr el cost de la connexió a internet pels usuaris que ho feien des de les comarques gironines. Anteriorment el cost de la connexió suposava el d’una trucada telefònica a Barcelona o Madrid.
Mòdem de 56Kbps
La popularització d’internet
GRN va particiar del 1995 fins al 2000 a Fira de Girona per presentar Internet als ciutadans i també va crear el 1999 el portal girona.com, juntament amb altres empreses, com a punt de trobada i inici dels internautes gironins en la navegació.
Dos anys més tard, el 1997, GRN ja comptava 2Mbps d’ample de banda i anunciava connexions de temps il·limitat amb accés local o per InfoVía i 2MB per a webs personals.
La infraestructura i els usuaris van anar creixent durant els anys següents. La línia FrameRelay de 64Kbps va ser substituida per una línia E3 de 34Mbps i els servidors també van anar creixent des del primer inicial als centenars de l’actualitat.
El nou segle va portar a GRN la independència, el 10 de maig del 2001, amb l’assignació d’un rang de 4,000 adreces IPs pròpies (80.64.32/20) i també, el 20 de maig, es dona d’alta la primera ADSL.
El 2003 GRN era la segona pàgina web més visitada a les comarques gironines i ocupava el lloc 54 a la llista catalana, segons l’empresa alexa.com
Del 1996 al 2004
Del 2004 al 2011
Del 2011 al 2015
Canvis a la web de GRN
Els serveis de hosting i housing, allotjament web i gestió de dominis, es van començar a anunciar a partir del 2006.
Des de llavors els serveis que ha ofert GRN han anat en la mateixa línia, incorporant les millores i novetats que van sorgint.
La connectivitat com a servei essencial
En els últims anys s’ha aposat per la connectivitat, la telefonia IP i la telefonia mòbil, que des del 2018 s’ha anat popularitzant, principalment com a servei per empreses pels avantatges que ofereix en reducció de costos i personalització del servei.
El panorama dels darrers mesos, on s’ha empès a les empreses al teletreball, ha posat de relleu els avantatges de la interconnexió, les alternatives flexibles i la telefonía híbrida.
Després de 25 anys, la ficció ha superat la realitat, i la connexió a Internet ja és un servei més essencial que la telefonia fixa que regnava el 1995.
La First Lego League és una iniciativa que es posà en marxa el 1998. Va aterrar a Girona fa deu anys, el 2009, organitzada per la Universitat de Girona i la Fundació Scientia. Des del 2012 GRN n’ha sigut patrocinador, entre altres empreses gironines.
Aquest dissabte els participants de la FLL Girona, 23 equips i més de 300 persones, es van reunir a l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona per encarar una jornada de presentació de projectes científics i competicions amb els robots preparats prèviament. Els grups han de fer el màxim número de punts en unes missions que demostren les habilitats del robot i dels seus creadors, a més, han de presentar el projecte d’innovació i el dels valors treballats des del passat agost, quan es llença el repte des de FLL.
Aquest any, City Sharper ha sigut el repte: projectar les ciutats del futur per millorar l’entorn.
Des de GRN tenim un testimoni directe de l’esdeveniment. Des de fa 11 anys l’Esteve Camós ha sigut entrenador de diversos grups. Aquest any, juntament amb Ricard Masoliver, hi han participat com a entrenadors de l’equip Ecofuture de l’Escola La Salle de Cassà de la Selva. El seu projecte imaginava una nova biblioteca a Cassà de la Selva: amb més espai, més comoditats, un fablab, un robot dispensador de llibres per tenir el fons bibliogràfic emmagatzemat al soterrani i altres millores.
Els premis
Els premis guanyadors són els que permeten als dos equips guardonats presentar-se a la final estatal a Santa Cruz de Tenerife al març. Igualment, la resta de premis posen en valor altres aspectes que cada equip ha treballat com és el projecte, el disseny i joc del robot, així com els valors First Lego, joves promeses i emprenedoria.
Premis als guanyadors. El 1r per Eco Pla, de Banyoles, i el 2n per Roboterri ESO, de Cornellà de Terri
Premi Global Innovation Award Lego per Lego Street de Santa Coloma de Farners
Premi als valors a l’Ecofuture de Cassà de la Selva
Premis al projecte d’innovació. El 1r per RZK2 de Figueres i el 2n per Robopla de Banyoles
Premis al joc del robot (disseny i comportament). El 1r premi al disseny del robot per Estanys Sunny Salsa de Platja d’Aro i el 2n per Godzila-Groc de Girona; i Premi al comportament del robot per ECOPLA de Banyoles
Premi a l’ emprenedoria per SHIKIBOT de Platja d’Aro
Premi a les joves promeses per RoboPla de Salt
Deu anys de First Lego League a Girona
Des de la primera edició el 2010, la competició ha anat creixent de 13 equips el primer any a 23 equips que han competit aquest any. L’any de més participació va ser el 2016, 38 equips i més de 580 participants.
Deu reptes diferents durant aquest anys han portat als joves participants, d’entre 10 i 16 anys, a trobar solucions als problemes plantejats a través de la ciència i la tecnología a més del treball en equip, la comunicació i la imaginació.
Els reptes plantejats en aquest 10 anys de FLL on Girona hi ha participat han sigut:
2010 Body Foward: ajudar a millorar la qualitat de vida de malalts en la seva recuperació
2011 Food Factor: plantejar progressos en alimentació
2012 Senior Solutions: buscar millores en la qualitat de vida de la gent gran
2013 Nature’s Fury: investigar l’impacte dels fenomens naturals en la vida de la gent
2014 World Class: innovar en la forma d’adquirir coneixements i habilitats
2015 Trash Trek: propostes encarades a la gestió dels residus
2016 Animal Allies: replantejar la convivència entre animas i humans
2017 Hydro Dynamics: planificació i gestió de l’aigua pel consum humà
2018 Into Orbit: idear millores en l’exploració del sistema solar
A nivell global, el nombre d’equips ha anat augmentant any rere any, de 200 equips el primer any a un total de 35.500 equips el 2017.
Des de GRN esperem que se segueixi apostant per iniciatives innovadores i col·laboratives com és la FLL.
Després de 2 anys, el projecte Debian va presentar el 6 de juliol la nova versió estable, la Debian 10, que agafa el nom del gos de la pel·lícula Toy Story, en Buster i si és per personatges, hi ha actualitzacions per anys. Aquesta versió rebrà suport fins l’any 2024.
Trobareu més informació a la pàgina de Debian en aquest link.
GRN utilitza Debian en els seus servidors i som mirror oficial debian.grn.cat
El campionat es divideix en dos tornejos: en la competició matinal, l’equip Estanys Ketchup de l’Escola Els Estanys de Platja d’Aro va resultar guanyador i, a la tarda, l’equip Ether de l’Escola Canigó de Barcelona. Les dues formacions guanyadores participaran a la gran final First Lego League Espanya. Aquest torneig acaba amb una trobada internacional d’un programa en la que hi col·laboren 62 països.
GRNcontribueix a la FLL com a patrocinador, juntament amb altres empreses, de la iniciativa que organitza la Universitat de Girona i la Fundació Scientia. A més, a GRN comptem amb un testimoni actiu de l’esdeveniment, el nostre company Esteve Camós és l’entrenador de l’equip SalleSpace de La Salle de Cassà de la Selva, juntament amb Ricard Masoliver.
La competició Lego es planteja en tres parts per tal d’incentivar el desenvolupament científic i tecnològic entre joves de 10 a 16 anys. L’eix central de la trobada és el joc del robot, on els equips han de dur a terme una serie de missions amb un robot construït i programat per ells prèviament. A més, cada equip ha de presentar un poster amb els valors que han treballat durant les trobades de preparació i també un projecte científic on han d’identificar un problema i buscar-hi una solució. Així, es pretén promoure les competències en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques a través d’un projecte que proposa un repte diferent en cada edició.
Aquest any GRN ha dona suport a l’equip Els Esquirols que va participar a la sisena edició de la cursa Oncotrail, els dies 6 i 7 d’octubre. A la formació, integrada per vuit persones, hi participava el nostre company Jordi Bou.
Enhorabona a Els Esquirols que van acabar els 100km de recorregut pel Baix Empordà. Onze trams que començaven i acabaven a Palafrugell, resseguint la costa primer i desprès endinsant-se per les Gavarres.
Des del 2013 la Fundació Oncolliga de Girona organitza aquesta cursa, juntament amb l’Agrupació Excursionista de Palafrugell i el Club Atlètic Palafrugell, per recollir fonts per l’entitat que dóna suport a les persones que pateixen càncer.
Els inicis de la telefonia IP estan lligats al projecte experimental de xarxa de protocol de veu (NVP, Network Voice Protocol) que es va desenvolupar al llarg dels anys 70 a través del programa Network Secure Communications de l’ARPA. L’investigador Danny Cohen va implementar per primer cop aquest protocol de veu el 1973 i, més endavant, juntament amb altres investigadors, van desenvolupar una primera aplicació de paquets de veu per permetre parlar a temps real a través de l’ARPANet. Aquests primers intents van fracassar per motius tècnics, entre altres, degut als amples de banda necessaris per transmetre la informació obtinguda.
El 1995 l’empresa de telecomunicacions israeliana VocalTec va llençar l’Internet Phone. Aquest va ser el primer software que permetia fer una trucada telefónica de PC a PC per internet. Però també tenia limitacions tècniques: la qualitat del so depenia de la capacitat de processament i multimèdia dels ordinadors d’aquella época i el programa havia d’estar instal·lat a l’ordinador de sortida i al d’entrada de les trucades.
El 1996 l’ITU-T (International Telecommunication Union) va publicar el protocol H.323 com a recomanació per veu, video i transmissió de dades sobre xarxes IP i, un any després, al VoIP forum de l’IMTC (International Multimedia Teleconferencing Consortium), es va acordar utilitzar el protocol H.323 com a base de la VoIP.
Al març de 1997 la companyia americana MCI va desenvolupar el projecte VAULT, una arquitectura de xarxa que permetia interconnectar i combinar xarxes tradicionals de telefonia amb xarxes de dades.
A finals del 1998 l’empresa Cisco Systems adquireix Selsius Systems, una de les primeres empreses que oferia sistemes commutadors telefònics per a empreses que operaven sobre xarxes IP. El mateix any es fabriquen els primers ATA i gateways que permeten connexions des de PC a telèfon convencional i entre dos telèfons convencionals.
El 1999 Asterisk surt al mercat de la mà de Mark Spencer, fundador de Digium. Asterisk és un dels software de codi obert més coneguts actualment per a telefonia IP que permet les funcionalitats d’una centraleta telefònica.
La IETF (Internet Engineering Task Force) va treure un nou protocol de senyalització el 2000, el protocol SIP que es fa servir actualment i conviu amb l’anterior H.323.
L’aparició d’Skype el 2003, creat per Janus Friss i Niklas Zennström, suposa l’accés a nivell d’usuari a un programa gratuït que permet fer trucades telefòniques a través d’internet, un híbrid entre P2P i client servidor.
Actualment la telefonia IP està creixent gràcies a les millores en la connexió a internet i a la oferta de les empreses de telecomunicacions.
Si voleu saber l’oferta de telefonia IP de GRN teniu tota la informació en aquestenllaç.
En el post anterior us explicàvem que és la telefonia IP, les seves característiques i avantatges respecte a la telefonia tradicional. Si voleu saber les diferències entre el servidor físic i el virtual a continuació us diferenciem els dos tipus de centraleta que oferim a GRN.
La centraleta física VoIP és un dispositiu físic des del qual es reben i es realitzen les trucades. A través d’un software (a GRN utilitzem Asterisk), un ordinador es converteix en centraleta. En canvi, la centraleta virtual permet a una empresa disposar de centraleta al núvol, pagant una mensualitat.
A continuació podeu veure les diferències i similituds de les prestacions dels dos tipus de centraletes que oferim a GRN:
Aquest web únicament utilitza cookies pròpies amb finalitat tècnica, no recapta ni cedeix dades de caràcter personal dels usuaris sense el seu coneixement.
Funcional
Sempre actiu
The technical storage or access is strictly necessary for the legitimate purpose of enabling the use of a specific service explicitly requested by the subscriber or user, or for the sole purpose of carrying out the transmission of a communication over an electronic communications network.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.
Català
English 
Español 
