Les adreces IPv4 es van implementar en un moment on no s’imaginava la quantitat de dispositius connectats a Internet que hi ha actualment. La reserva d’adreces s’està esgotant, això ha portat a operadors i empreses a utilitzar tècniques com el NAT per compartir la mateixa adreça IPv4 entre múltiples dispositius. La Ipv6 vol resoldre aquest
El canvi que es produeix en aquest salt és molt significatiu. Això permet més estabilitat i velocitat en entorns amb moltes interferències. Millora de la fiabilitat i estabilitat El WiFi 7 és més resistent a interferències i pot mantenir la connexió més estable, especialment en entorns amb molts dispositius o en zones amb mala cobertura.
M2M és un tipus de connexió a Internet a través de la xarxa de telefonia mòbil, pensada per connectar dispositius (Machine To Machine), no persones. La diferència amb les connexions normals és que, en cas de necessitar poc volum de dades, el preu és molt inferior. Per exemple, GRN disposa d’una tarifa de 2€ mensuals
La connexió a internet és un servei fonamental per a qualsevol empresa. Disposar d’un únic accés a internet amb un sol operador implica un únic punt de fallada. Si el proveïdor principal té una incidència, per molt redundant que sigui la seva infraestructura, la teva empresa es queda sense connexió. Per això, recomanem implementar un
Els grans operadors cobren més per una IP fixa. D’aquesta manera poden carregar un plus a les empreses. A GRN, creiem que hauria d’estar a l’abast de tothom. Avantatges de tenir IP fixa 1️⃣ Accés remot segur als teus dispositius 2️⃣ Interactuar amb serveis sense dependre de tercers 3️⃣ Evitar el CG-Nat ℹ️ Molts operadors
El RIPE (Réseaux IP Européens) és l’organisme europeu que regula i assigna les adreces IP que els operadors d’Internet utilitzem per a tot servidor o connexió a Internet. El protocol que en aquests moment s’està utilitzant s’anomena IPv4. Ja fa temps es va comentant que l’adreçament IPv4 s’acaba i que tot s’ha d’anar migrant cap
Tothom ha sentit a parlar alguna vegada de les adreces IP. Són les adreces que identifiquen cada connexió i cada servidor Internet per tal que es pugui fer la comunicació entre els diferents equips implicats. Quan Internet va nèixer es van definir aquestes adreces com a un número de 32 bits, la qual cosa significa
